Vés al contingut

Bernard Haitink

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernard Haitink

(1984) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Bernard Johan Herman Haitink Modifica el valor a Wikidata
4 març 1929 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 octubre 2021 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Brompton Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori d'Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, violinista, director musical, director de cor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata - 2019 Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFerdinand Leitner Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDionysis Grammenos (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPhilips Records
Decca Records
Philips Classics Records
EMI Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeΠατρίσια Μπλούμφιλντ (1994–2021) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0354411 TMDB.org: 1254288
Spotify: 13F9LNBUeRx3FYLr96Bge1 Musicbrainz: 8bc0b4b4-cc3f-40cf-8223-4ee980cb768d Songkick: 207451 Discogs: 832917 Allmusic: mn0000164817 Find a Grave: 233298120 Modifica el valor a Wikidata

Bernard Johan Herman Haitink CH KBE (Amsterdam, 4 de març de 1929 - Londres, 21 d'octubre de 2021) fou un director d'orquestra i violinista neerlandès.

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Bernard Haitink va nàixer a Amsterdam, fill de Willem Haitink i Anna Haitink.[1] Va estudiar al Conservatori d'Amsterdam. Va ser violinista de diverses orquestres abans de fer estudis de direcció orquestral amb Ferdinand Leitner entre 1954 i 1955.

Carrera

[modifica]

Esdevingué segon director de l'Orquestra d'Unió Ràdio Neerlandesa l'any 1955. Va assolir del càrrec de director en cap de l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio Neerlandesa l'any 1957. El seu debut amb l'Orquestra del Concertgebouw va tenir lloc el 7 de novembre de 1956, en substitució d'un malalt Carlo Maria Giulini.[2] Després de la sobtada mort d'Eduard van Beinum, va ser nomenat primer director de l'Orquestra del Concertgebouw, l'1 de setembre de 1959. N'esdevingué director principal l'any 1961, però va compartir el càrrec amb Eugen Jochum fins a l'any 1963, quan assumí aquesta responsabilitat en solitari.[3] A principis de la dècada del 1980, Haitink va amenaçar amb l'abandó del seu càrrec com a protesta davant les amenaces del govern de retallar les subvencions al Concertgebouw, el que hauria portat a què 23 dels músics foren despatxats. Finalment, la situació financera es va arranjar,[4] i Haitink hi romangué com a director en cap fins a l'any 1988. El 1999 va ser-ne nomenat director honorari.

Fora dels Països Baixos, Haitink ha estat director principal de l'Orquestra Filharmònica de Londres entre 1967 i 1979. També va ser director musical del Festival de Glyndebourne entre 1978 i 1988. Va gaudir de la mateixa posició a la Royal Opera House, Covent Garden de Londres entre 1987 i 2002, on va ser lloat com un músic consumat però també críticat per les seues carències com a gestor.[5][6] Entre 2002 i 2004 va ser director en cap de la Staatskapelle de Dresden. El seu contracte original amb Dresden concloïa l'any 2006, però Haitink hi va renunciar l'any 2004 a causa de les seues diferències amb l'Intendent de la Staatskapelle, Gerd Uecker, sobre l'elecció de successor.[7]

Com a director invitat, Haitink ha estat principal director invitat de l'Orquestra Simfònica de Boston entre 1995 i 2004, any en què va ser-ne nomenat director emèrit. A més, ha aparegut amb l'Orquestra Nacional de França i l'Orquestra Simfònica de Londres. A principis de la dècada del 2000 va enregistrar els cicles complets de les simfonies de Beethoven i Brahms amb l'Orquestra Simfònica de Londres en viu; aquestes edicions es van fer arran de la influent iniciativa de l'orquestra de comptar amb un segell discogràfic propi: el "LSO Live". En particular, el cicle de Beethoven va ser mereixedor de diversos guardons. Haitink també va continuar amb la seua llarga relació amb l'Orquestra Filharmònica de Viena i amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera. També és membre honorari de l'Orquestra Flharmònica de Berlín.

A l'abril de 2006, després d'una sèrie de concerts durant dues setmanes del març anterior amb l'Orquestra Simfònica de Chicago (CSO), va ser-ne designat per al lloc, de recent creació, de director principal, efectiu per a la temporada 2006-2007.[8] La durada del contracte és de quatre anys.[9] Haitink havia rebutjat una oferta de la CSO per ser-ne director musical, adduint-hi la seua edat.[10] Pel que fa al seu contracte, Haitink va afirmar que «tots els directors, incloent-hi jo mateix, tenen data de caducitat».[11]

L'any 1977 va ser nomenat cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic. El 2002 va ser designat com a Company d'Honor (Orde dels companys d'honor).[12] El 2007, Musical America el va designar com a Músic de l'any.[13]

Haitink va dirigir un ampli repertori, incloent-hi els cicles simfònics complets de Ludwig van Beethoven, Johannes Brahms, Robert Schumann, Piotr Ilitx Txaikovski, Anton Bruckner, Gustav Mahler, Dmitri Xostakóvitx, Ralph Vaughan Williams, i les integrals dels concerts per a piano de Beethoven i Brahms, que va enregistrar amb Claudio Arrau entre altres importants solistes.[14] Al novembre de 2006, la CSO va anunciar una nova iniciativa radiofònica i fonogràfica, el primer CD dels que van ser enregistrats arran dels concerts de Haitink amb la CSO d'octubre de 2006 de la Simfonia núm. 3 de Gustav Mahler.[15][16] Aquest CD va ser publicat al maig de 2007.

Haitink havia declarat l'any 2004 en un article seu que ja no dirigiria òpera, però en va fer excepcions l'any 2007 amb tres sessions del Parsifal a Zuric, al març i a l'abril, i cinc de Pelléas et Mélisande a París (Théâtre des Champs-Élysées) al juny. També havia dit l'any 2004 que no preveia dirigir de nou a la Royal Opera, Covent Garden.[17] No obstant això, a l'abril de 2007 es va fer l'anunci que Haitink tornaria a la Royal Opera al desembre de 2007 amb la mateixa producció de Parsifal donada a Zuric,[18] i ell va complir amb aquest compromís.[19]

Vida privada

[modifica]

Haitink tingué cinc fills del seu primer matrimoni amb Marjolein Snijder. Amb la seua quarta i actual muller, Patricia Bloomfield, una advocada i antiga viola de l'orquestra del Covent Garden, tenia casa a Suïssa.

Distincions

[modifica]

Discografia

[modifica]

Haitink ha fet nombrosos enregistraments per a un ampli ventall de discogràfiques, com ara Philips Records, EMI Classics, Columbia Records, LSO Live, KCO Live i CSO Resound. Entre els seus treballs cal esmentar l'obra orquestral completa de Claude Debussy, les dues simfonies d'Edward Elgar, les tres òperes de Wolfgang Amadeus Mozart/Lorenzo Da Ponte i la tetralogia Der Ring des Nibelungen completa.

Referències i notes

[modifica]
  1. ↑ Nicholas Wroe «Master of the House». The Guardian, 14-10-2000 [Consulta: 21 abril 2007].
  2. ↑ «The Diffident Dutchman». Time, 12-05-1967 [Consulta: 13 juliol 2007]. Arxivat 2013-07-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-12-15. [Consulta: 25 agost 2009].
  3. ↑ La plana web oficial de l'orquestra d'ona 1963 com la data en què Haitink esdevingué únic director principal.
  4. ↑ James R. Oestreich «An Eminently Rational Man In an Irrational Profession». New York Times, 10-03-2002 [Consulta: 30 octubre 2007].
  5. ↑ Nicholas Kenyon «For a Reluctant Maestro, Relief, No Regrets, in Berlin». New York Times, 02-06-1991 [Consulta: 6 gener 2008].
  6. ↑ Andrew Clements «A great musician - but that was not enough». The Guardian, 21-06-2002 [Consulta: 21 abril 2007].
  7. ↑ Andrew Clark «Bernard Haitink: unfinished symphony». Financial Times, 22-10-2004 [Consulta: 5 maig 2007]. Arxivat 2013-01-02 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-01-02. [Consulta: 25 agost 2009].
  8. ↑ Andrew Patner «Symphony in good hands». Chicago Sun-Times, 15-10-2006 [Consulta: 21 abril 2007]. Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 25 agost 2009].
  9. ↑ Daniel J. Wakin, «Arts, Briefly; Chicago Symphony: Conductors but No Music Director». New York Times, 28-04-2006 [Consulta: 21 abril 2007].
  10. ↑ Geoffrey Norris «Bernard Haitink: I love power without responsibility». The Telegraph, 09-04-2008 [Consulta: 10 setembre 2008].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ James R. Oestreich «A Jet-Setting Maestro Sets a Brisker Pace for Beethoven». New York Times, 06-10-2006 [Consulta: 21 abril 2007].
  12. ↑ «Queen honours conductor Haitink». BBC News, 09-07-2002 [Consulta: 21 abril 2007].
  13. ↑ Chicago Symphony Orchestra (21 de desembre de 2006). "CSO Principal Conductor Bernard Haitink Named Musical America's 2007 Musician Of The Year". Nota de premsa. Consulta: 21 d'abril de 2007. Arxivat 2007-05-10 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-05-10. [Consulta: 26 agost 2009].
  14. ↑ Anderson, Robert «Mahler: The Complete Symphonies». Musical Times, 114, 1560, 1973, pàg. 152. DOI: 10.2307/957200.
  15. ↑ «Chicago Symphony Orchestra Announces Major Radio And Recording Initiatives». Chicago Symphony Orchestra, 30-11-2006 [Consulta: 21 abril 2007]. Arxivat 2009-03-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-03-16. [Consulta: 26 agost 2009].
  16. ↑ John von Rhein «Haitink, CSO make magic with Mahler». Chicago Tribune, 20-10-2006 [Consulta: 21 abril 2007]. Arxivat 2007-05-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-05-07. [Consulta: 26 agost 2009].
  17. ↑ Martin Kettle «I started far too young. I still have sleepless nights ...». The Guardian, 05-03-2004 [Consulta: 21 abril 2007].
  18. ↑ Opera News (10 d'abril de 2007). "Breaking News: Next Royal Opera Season Promises Minotaur Premiere, New Salome, Voigt as Ariadne". Nota de premsa. Consulta: 23 de juliol de 2007.
  19. ↑ Erica Jeal «Parsifal (Royal Opera House, London)». The Guardian, 08-12-2007 [Consulta: 6 gener 2008].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernard Haitink
Precedit per:
Eduard van Beinum 		Director principal, Orquestra Reial del Concertgebouw
1964–1988 		Succeït per:
Riccardo Chailly
Precedit per:
John Pritchard 		Director principal, Orquestra Filharmònica de Londres
1967–1979 		Succeït per:
Georg Solti
Precedit per:
Colin Davis 		Director musical, Royal Opera House
1988–2002 		Succeït per:
Antonio Pappano
Precedit per:
Giuseppe Sinopoli 		Director principal, Staatskapelle de Dresden
2002–2004 		Succeït per:
Fabio Luisi (a partir de 2007)
Precedit per:
? 		Director principal, Orquestra Simfònica de Chicago
2006 – 		Succeït per:
...
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bernard_Haitink&oldid=33953550»